TEMA 13

TEMA 13 - EL VÍDEO EN LA ENSENYANÇA I LA FORMACIÓ.

En aquest tema parlarem del vídeo com a recurs didàctic.

• Algunes de les possibilitats que té:
• Comoditat per als alumnes i professors.
• Ús actiu i participatiu.
• Contextualització de continguts.
• Diversitat de funcions.

Limitacions que podem trobar en els vídeos:

-Cal tindre uns coneixements mínims per a saber utilitzar-ho i que no siga una càrrega per a aquells alumnes i professors que li vagen a donar utilitat.

-Pot afavorir a la passivitat dels alumnes si no s'utilitza d'una manera didàctica adequada.

Algunes de les funcions del vídeo en els processos formatius:

Transmissor d'informació à aquesta és la funció més clàssica. Existeixen dos tipus de vídeos diferents per a presentar informació o coneixements als alumnes:

• Vídeos elaborats per a ser inserits dins d'un mateix procés de formació. En aquests, el professor ha d'utilitzar-lo tal com s'ha elaborat.
• Documentals i programes emesos per la televisió, dissenyats i produïts per a tot el publique en general. En aquests, el professor pot adaptar per a atendre les necessitats didàctiques.

Instrument motivador à L'eina més utilitzada pels mestres són els vídeos, els quals, han de mantindre la motivació i l'atenció. D'aquesta manera contribuïm a l'aprenentatge significatiu dels xiquets i xiquetes.

Instrument de coneixement à Amb això s'intenta que el vídeo siga una eina didàctica de treball col·laboratiu, fer que els xiquets i xiquetes siguen els protagonistes del seu propi aprenentatge i exigir que existisca un treball entre alumnat i entre alumnat i professorat.

Instrument de comunicació i alfabetització icònica à Les raons per a utilitzar aquest instrument són: El consum i la saturació dels mitjans de comunicació, L'augment de la manipulació, la influència dels mitjans, la importància de la comunicació i informació visual, educar per a un futur pròxim, privatització de la informació.

La formació del professorat per a utilitzar aquestes eines de formació en forma de vídeo pot ser els següents:

-Presa de decisions.
-Estudis de casos.
-Microenseñança i supervisió clínica, a través d'un condicionament i una imitació.
-Observació, mitjançant la pròpia autoobservación i hetero observació.